OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

esteve

substantiu masculím
Història
història hist
Membre de la gran confraria de Sant Esteve dels freners de Barcelona, la qual, sota la direcció d’aquest ofici, reunia diferents gremis.

Aquesta àmplia confederació es formà durant els s. XIV i XV. La integraven fonamentalment els gremis relacionats amb la guarnició de cavalleries, als quals s’havien unit d’altres de ben diversos. Al s. XV la confraria es componia de tres grups principals: cotamallers, cuirassers i fivellers, relacionats, respectivament, amb la vestimenta dels cavallers, dels freners, sellers i guarnicioners, i dels pintors, dauradors, batifullers, oripellers i guadamassilers, aquests darrers separats el 1600, i els primers també a la fi del s. XVI i al principi del XVII. Al s. XVIII integraven la confraria quatre gremis: sellers i guarnimenters, units el 1725, basters, albarders i morrallers, units entre ells el 1766 i amb els borrallers el 1798; brodadors; courers i llautoners, gremi que comprenia una dilatada gamma de treball de metalls. Cada ofici disposava d’autonomia interna, però existien cònsols i prohoms comuns, i els mestratges es concedien d’una manera conjunta. La confraria dels freners ostentava el primer lloc en la jerarquia dels menestrals, i mantingué, a la darreria del s. XVII, una dura lluita amb els argenters per qüestions de precedència. La importància econòmica dels oficis minvà durant els s. XVII i XVIII. La fallida institucional del 1714 motivà la pèrdua del prestigi social que li donava la situació en el Consell de Cent, i el nivell social del gremi romangué reduït al que li corresponia per la seva escassa importància econòmica. La confraria decaigué durant el s. XVIII. Les últimes ordinacions foren les del 1834.

Col·laboració: 
PeM

Llegir més...