Els cianobacteris són els primers oxigenadors de l’atmosfera i formadors de les zones esculloses, i han mantingut la seva línia evolutiva, és a dir, no s’han extingit des de la seva aparició. Pel que a la morfologia dels estromatòlits, és força variable i es presenta en formes columnars, hemisfèriques còniques, alveolades, de bolet o, fins i tot, amb combinacions de formes diferents. Quan es presenta en capes planes i paral·lels es coneix com laminació algal. Atesa la seva naturalesa rocallosa presenten un elevat potencial per a la fossilització i la preservació al llarg de la historia geològica de la Terra.
Per això, el tret més significatiu dels estromatòlits és que són l’evidència més antiga de vida que es coneix a la Terra. Els més antics són els de Warrawoona (Australià), que daten de fa uns 3.500 milions d’anys. Tanmateix, l’any 2016 un estudi publicat en la revista Nature referencià l’existència d’uns fòssils de naturalesa estromatolítica, descoberts al sud-est de Groenlandia, que podrien tenir uns 3.700 milions d’anys.
S’han trobat estromatòlits en tots els períodes geològics, però tingueren un gran predomini durant l’Arqueozoic superior i al llarg de tot el Proterozoic fins a la base del Cambrià (2.500 a 600 Ma). Actualment se’n continuen formant, tot i que en ambients molt restringits (salines i badies tropicals).