En la tradició manuscrita aquest text apareix sencer, segons l’ordre dels quatre evangelistes (i llavors pot portar indicacions que assenyalen els fragments que cal llegir durant l’any litúrgic), o ja seccionat en perícopes ordenades segons l’any i el calendari litúrgics. Els evangeliaris eren confeccionats luxosament, amb belles miniatures i riques relligadures. Són famosos l’evangelari siríac de Rabula (586), a la Biblioteca Laurenziana de Florència, i el grec de la catedral de Rossano (s. VI). Hom conserva esplèndids evangeliaris miniats escrits en lletra angloirlandesa; el més antic és l’anomenat Llibre de Durrow (vers el 700), al Trinity College de Dublín. Els llibres de Lindisfarne (687-721), al British Museum de Londres, de Saint-Chad, a la catedral de Lichfield, i de Kells, al Trinity College de Dublín, són del s. VIII. Aquesta tradició continuà brillantment a la França carolíngia (s. IX) i a l’Alemanya otoniana (s. X-XI). Un dels més bells manuscrits d’aquesta darrera escola és actualment a la biblioteca d’El Escorial. Als Països Catalans són dignes d’esment un evangeliari de l’Arxiu Capitular de Vic (s. XI) i el provinent de Cuixà, ara a Perpinyà (principi del s. XII), tots dos miniats i precedits per interessants taules de concordances. Entre les relligadures famoses d’evangeliaris cal esmentar la del que pertangué a la reina Teodelinda, a la catedral de Monza, anterior a l’any 625, i les esplèndides relligadures de vori de l’època carolíngia.
m
Art
Cristianisme
Foli de l' evangeliari de la Catedral de Girona, escrit sobre pergamí i ornamentat amb arcs de ferradura (primera meitat del s XI)
© Fototeca.cat
Llibre que conté el text dels Evangelis.