i evangeliari | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

evangeliari

evangeliario (es), evangelistary (en)
substantiu masculím
Art    Cristianisme
evangeliario (es), evangelistary (en)
Foli de l' evangeliari de la Catedral de Girona, escrit sobre pergamí i ornamentat amb arcs de ferradura (primera meitat del s XI)
© Fototeca.cat
litúrgia litúrg i art art
Llibre que conté el text dels Evangelis.

En la tradició manuscrita aquest text apareix sencer, segons l’ordre dels quatre evangelistes (i llavors pot portar indicacions que assenyalen els fragments que cal llegir durant l’any litúrgic), o ja seccionat en perícopes ordenades segons l’any i el calendari litúrgics. Els evangeliaris eren confeccionats luxosament, amb belles miniatures i riques relligadures. Són famosos l’evangelari siríac de Rabula (586), a la Biblioteca Laurenziana de Florència, i el grec de la catedral de Rossano (s. VI). Hom conserva esplèndids evangeliaris miniats escrits en lletra angloirlandesa; el més antic és l’anomenat Llibre de Durrow (vers el 700), al Trinity College de Dublín. Els llibres de Lindisfarne (687-721), al British Museum de Londres, de Saint-Chad, a la catedral de Lichfield, i de Kells, al Trinity College de Dublín, són del s. VIII. Aquesta tradició continuà brillantment a la França carolíngia (s. IX) i a l’Alemanya otoniana (s. X-XI). Un dels més bells manuscrits d’aquesta darrera escola és actualment a la biblioteca d’El Escorial. Als Països Catalans són dignes d’esment un evangeliari de l’Arxiu Capitular de Vic (s. XI) i el provinent de Cuixà, ara a Perpinyà (principi del s. XII), tots dos miniats i precedits per interessants taules de concordances. Entre les relligadures famoses d’evangeliaris cal esmentar la del que pertangué a la reina Teodelinda, a la catedral de Monza, anterior a l’any 625, i les esplèndides relligadures de vori de l’època carolíngia.

Col·laboració: 
PBB

Llegir més...