OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

exlibris

substantiu masculím
Art
exlibris d’Alexandre de Riquer
© Fototeca.cat
art art
Vinyeta que serveix per a identificar el nom del propietari de la biblioteca a què pertany un llibre determinat.

En l’esmentada vinyeta, a continuació del mot exlibris, ha de figurar el nom del propietari del llibre o uns símbols que el caracteritzin. L’exlibris és fixat a la part interior de la tapa del davant del volum. Primer només els palaus i monestirs tingueren exlibris, car eren els únics propietaris de llibres; després, amb la invenció de la impremta i l’augment consegüent de la producció de llibres, foren creats nous exlibris. Amb la pujada de la burgesia al poder canviaren els grans propietaris de biblioteques, els exlibris no podien portar ja l’escut nobiliari i hom inventà nous temes. Hi col·laboraren molts artistes, en la creació d’exlibris; és digna d’esment l’obra de Walter Crane a la Gran Bretanya. Als Països Catalans fou molt important la creació d’exlibris durant el Modernisme; hi excel·liren les figures de J. Triadó, J. Renart i Alexandre de Riquer, que fundà, el 1903, la Revista ibérica de ex-libris, que fou publicada fins el 1906. Posteriorment, entre els artistes exlibristes es destaquen Ramon Borrell, Estiarte, Frank Alpresa, Lluís Garcia i Falgàs i Antoni Gelabert. El 1951 fou fundada l’Associació d’Exlibristes de Barcelona, la qual publica un butlletí semestral.

Col·laboració: 
APaB

Llegir més...