OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

exorcisme

exorcismo (es), exorcism (en)
substantiu masculím
Religió
exorcismo (es), exorcism (en)
religió relig
Ritu o pregària per a conjurar els mals esperits i fer-los sortir d’aquell que n’està posseït.

N'hi ha uns d’ordinaris que integren la preparació al baptisme. Per als exorcismes extraordinaris, en cas d’un individu posseït, cal l’autorització del bisbe. Als Països Catalans, com a la resta del món cristià, l’exorcisme té una llarga tradició històrica. Els antics rituals de les diòcesis serven oracions i comminacions pròpies per a aquesta cerimònia. Antigament els exorcistes rebien, amb aquest fi, l’exorcistat, convertit més tard en simple grau per a arribar al presbiterat; en la legislació eclesiàstica vigent és prohibit de fer exorcismes sense una especial delegació del bisbe propi. Són famosos els exorcismes practicats per Josep Oriol, Josep de Calassanç, Antoni Maria Claret o Jacint Verdaguer, que s’hi dedicà, juntament amb el pare Pinyol i altres grups barcelonins. Entre els exorcismes públics fets oficialment per l’Església figuren el de la capella de Sant Misteri de Santa Maria de Cervera o el del santuari de la Balma, prop de Morella. Un dels darrers exorcismes tingué lloc a Manresa cap als anys quaranta. El 1999 el Vaticà presentà el nou ritual d’exorcisme, després d’un procés d’elaboració que durà deu anys. Emfasitza l’ajuda que l’exorcista pot obtenir de psiquiatres que tinguin ‘el sentit de la realitat espiritual’. Manté el caràcter privat dels exorcismes, i demana que si és possible es facin en una església, ja que considera que practicar-los públicament podria tenir repercussions negatives en espectadors sense prou equilibri personal.

Col·laboració: 
APl

Llegir més...