Psicològicament parlant, és un estat extraordinari de la consciència determinat pel sentiment i acompanyat d’embadaliment. En la història de les religions l’èxtasi significa sovint la forma màxima d’unió amb el diví. Són coneguts estats extàtics entre els berserkers, guerrers furibunds de la mitologia escandinava, les bacants i mènades dionisíaques, els dervixos del sufisme, els addictes a l’haixix en el món aràbic, els xamans entre els tungús i els ioguis de l’Índia. Bé que Jesús i els seus deixebles no seguiren mai camins d’èxtasi, el cristianisme els féu seus ja des d’antic —sobretot a partir de Pau—, i els teòrics de la mística cristiana, influïts per Plotí, determinaren un concepte d’èxtasi que trobà en Tomàs d’Aquino la seva expressió típica: conseqüència de l’amor, que posa l’amant fora de si i el fa viure de l’objecte estimat, l’èxtasi és un do (hom el pot desitjar, però no el pot aconseguir únicament pel propi esforç) i és expressió de la unio mystica.
m
Religió
Psicologia