i extrusió | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

extrusió

substantiu femeníf
Alimentació    Química    Indústria i tecnologia
metal·lúrgia metal·l, plàstics plàst i alimentació, indústries alimentàries alim
Procés de transformació d’un material suficientment plàstic que hom obliga a passar, sotmetent-lo a una certa pressió, per un o més broquets o fileres als quals hom dóna la forma desitjada.

En el camp dels polímers hom l’aplica als materials termoplàstics, especialment als PVC, polietilè, poliestirè, polipropilè, poliamida i alguns derivats cel·lulòsics, i hom n'obté tubs, barres, films i perfils diversos. En metal·lúrgia hom l’aplica a l’alumini (i als seus aliatges), al llautó, al bronze i al cuproalumini. L’extrusió de l’acer fou impossible fins que el 1941, amb la utilització de vidre fos com a lubricant (procediment Ugine-Sépournet), hom evità el fenomen de soldadura entre l’acer i la filera i l’excessiu desgast d’aquesta. La tecnologia d’extrusió començà a aplicar-se àmpliament en la producció de diferents tipus d’aliments (cereals expansionats, productes per a aperitiu, certs tipus de pa, etc) a partir dels anys setanta. Combina els efectes de la cocció, obtinguda per calefacció exterior i pel propi efecte de fricció i cisallament, amb la pressió i l’efecte d’expansió a la sortida de la filera. Els paràmetres que influeixen en els efectes del procés són la longitud del cilindre, el perfill del cargol sense fi i, òbviament, la temperatura i el temps de residència.

Llegir més...