Eina per a girar la terra composta d’una pala o forca de ferro posada al cap d’un mànec i en el mateix sentit d’aquest, el qual té, a la part superior, un mantí o una creuera perquè hom hi pugui fer força.
Hi ha tres menes de fangues: de tres pues, de quatre pues i de pala. Algunes tenen una trava o peça de ferro que uneix sòlidament les puntes de l’eina.