fariseu | farisea
fariseo -a, santurrón -ona (es), Pharisee (en)
substantiu masculím
substantiu femeníf
Judaisme
fariseo -a, santurrón -ona (es), Pharisee (en)

Individu d’un grup religiós del judaisme del segle II aC.
Els fariseus eren pietosos i vivien separats de tot el que era legalment impur. S'autoanomenaven companys o sants (apartats) i gaudien de popularitat. Religiosament eren tradicionalistes i propugnaven un nacionalisme extrem. Al segle I aC es convertiren de fet en governants del poble.