fariseu | farisea
fariseo -a, santurrón -ona (es), Pharisee (en)
substantiu masculím
substantiu femeníf
Judaisme
fariseo -a, santurrón -ona (es), Pharisee (en)
Jesucrist discuteix amb els fariseus el tribut al César (miniatura del mestre Alexander, 1430)
Koninklijke Bibliotheek
Individu d’un grup religiós del judaisme del segle II aC.
Els fariseus eren pietosos i vivien separats de tot el que era legalment impur. S'autoanomenaven companys o sants (apartats) i gaudien de popularitat. Religiosament eren tradicionalistes i propugnaven un nacionalisme extrem. Al segle I aC es convertiren de fet en governants del poble.
