ferroaliatge

m

Tecnologia

Cadascun dels aliatges del ferro amb certs elements, metàl·lics o no metàl·lics, que hom empra com a matèria d’addició en la fabricació d’acers especials i en l’obtenció d’altres aliatges als quals hom vol conferir unes propietats determinades.

Alguns són emprats també com a desoxidants per llur capacitat de fixació de l’oxigen. Els elements d’aliatge més comuns són el crom, el manganès, el molibdè, el silici, el titani, el vanadi i el tungstè. Sovint, malgrat el nom, el ferro n'és l’element minoritari. L’ús dels ferroaliatges en siderúrgia es remunta a l’any 1856. El 1850 hom havia descobert, casualment, les característiques especials de l’acer obtingut a partir d’un mineral amb una certa quantitat de tungstè. El ferromanganès fou descobert el 1866, i el 1869 hom descobrí el ferrocrom. Hom els pot obtenir en alt forn, en forn elèctric o per metal·lotèrmia.