i ficologia | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

ficologia

algologia, ficología (es), phycology (en)
substantiu femeníf
Botànica
algologia, ficología (es), phycology (en)
botànica bot
Part de la botànica que estudia les algues.

L’estudi de les algues marines macroscòpiques arrenca de l’obra del francès Jean Lamouroux i, sobretot, de la del suec K.A. Agardh (Species algarum, 1823-28). Entre altres capdavanters, cal citar C. Montagne (algues exòtiques), H.Ch Lyngbye i K. von Wägeli. L’aclariment de la reproducció de les algues fou obra de G. Thuret i E. Bornet, completada per P. Dangeard i H. Kylin. L’estudi del plàncton marí parteix de l’obra de Ch.G. Ehrenberg, i continua en la de G. Karsten, V. Hensen, etc. L’estudi de les algues d’aigua dolça parteix de l’obra de J.P.E. Vaucher i de J.B. Bory de Saint-Vincent, i arriba a la maduresa amb l’obra de F.T. Kützing (Phycologia generalis, 1843). Les bases de la taxonomia moderna foren posades per G.L. Rabenhorst i, sobretot, per A. Pascher. A Espanya, la ficologia marina arrencà de Simón de Rojas Clemente, però aviat s’encallà, i ha reprès actualment, amb J. Seoane Camba. Als Països Catalans, cal destacar la labor de J.J. Rodríguez i Femenias (costa menorquina) i de J. Feldmann (costa de les Alberes). Les algues d’aigua dolça i el plàncton marí són estudiats a la vasta obra de Ramon Margalef en els aspectes taxonòmic i ecològic.

Col·laboració: 
XLlP
Llegir més...