El parlen uns 5 000 000 d’individus, principalment a Finlàndia, però també a les zones veïnes de Noruega, Suècia i Rússia, als Estats Units i a Austràlia. Els primers texts escrits en finès procedeixen de mitjan s XVI. Ultra els trets baltofinesos comuns, són característiques del finès l’harmonia vocàlica conseqüent, la riquesa en diftongs i l’accent fix carregat sobre la primera síl·laba. La subordinació per mitjà de conjuncions és poc freqüent, perquè les accions subordinades són expressades preferentment per formes no personals del verb. El finès crea amb gran facilitat mots composts, la qual cosa fa augmentar la freqüència relativa de les paraules llargues. El lèxic conté un nombre elevat d’elements suecs i russos. La fragmentació dialectal del finès és considerable.
m
Lingüística i sociolingüística