El flaix electrònic , que és el més emprat, consta essencialment d’un condensador d’una gran capacitat que emmagatzema energia elèctrica, obtinguda d’una pila, d’una bateria o directament de la xarxa del corrent elèctric; en el moment del disparament, l’energia elèctrica es descarrega instantàniament en una làmpada especial de xenó o de vapor de mercuri, la qual produeix una llampada que acostuma a tenir una durada d’una mil·lèsima de segon o inferior. L’accionament del flaix ha d’anar sincronitzat amb el de l’obturador de l’aparell fotogràfic. La llum que proporciona el flaix és constant a cada llampada i, així, hom pot determinar, mitjançant unes taules, l’obertura del diafragma en funció de la distància a l’objecte que hom vol fotografiar. Hi ha certs tipus de flaix que produeixen llum infraroja.
m
Fotografia
flaix electrònic
© Fototeca.cat
Aparell que produeix, durant un breu instant, la llum necessària per a poder impressionar una pel·lícula fotogràfica quan no hi ha prou claror natural.