i fluorescència | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

fluorescència

fluorescencia (es), fluorescence (en)
substantiu femeníf
Física
fluorescencia (es), fluorescence (en)
física fís
Emissió de radiació per part d’àtoms o de molècules que han estat excitats per absorció de fotons (usualment, de l’ultraviolat), originada per una transició entre dos estats electrònics d’igual spin .

El temps transcorregut entre l’acte de l’excitació i el de l’emissió és de 10- 9 a 10- 6 segons (la qual cosa la distingeix de la fosforescència). En els composts moleculars, tant l’excitació electrònica com la dissipació d’energia poden anar acompanyades de variacions de les energies de vibració i de rotació, i en els sòlids, a més, de fenòmens de relaxació del reticle. Tots aquests processos fan que la radiació fluorescent sigui sempre d’una longitud d’ona més gran que la radiació excitadora (llei de Stokes). Entre els composts orgànics són fluorescents, per exemple, les ftaleïnes i els composts aromàtics, polinuclears, i entre els inorgànics, les sals d’uranil, els cianocomplexos de platí i molts sòlids semiconductors, la fluorescència dels quals és modificada profundament per la presència de determinades impureses (activadors i sensibilitzadors). La fluorescència pot ésser induïda també per mecanismes com el de bombardeig amb electrons (a les pantalles dels tubs de raigs catòdics) i amb raigs alfa, beta o gamma (en els comptadors d’escintil·lació. L’anàlisi de la fluorescència dels composts orgànics i inorgànics és de gran utilitat).

Col·laboració: 
ECa
Llegir més...