Com que el terreny sol ésser menys resistent a la compressió que els materials que formen les parets, els fonaments tenen més amplada que el gruix d’aquests per tal de repartir el pes sobre més superfície de terres. Els fonaments poden ésser continus, si n'hi ha tot al llarg de les parets, o discontinus, en forma de daus o sobre estaques, si només n'hi ha al peu dels pilars o en els encreuaments de parets, en el qual cas les parets descansen sobre corretges de fonamentació (de formigó armat) o sobre arcs de descàrrega que transmeten el pes de les parets als daus de fonamentació. Els fonaments es classifiquen en superficials (sabates i lloses) i profunds (pilons). Les sabates són el tipus de fonament més freqüent i s’utilitzen quan el terreny, en les capes superficials, presenta una resistència mitjana o alta amb relació a les càrregues de l’estructura i és prou homogeni per a no produir-se assentaments diferencials entre diferents parts de l’estructura. Les sabates poden ser aïllades, per exemple una a sota de cada pilar, o corregudes sota un mur o sota una filera de pilars. Solen ésser de formigó armat, tot i que també poden ésser de formigó en massa. Les lloses són fonaments superficials que s’estenen en tota la planta de la construcció i s’utilitzen en terrenys menys resistents i menys homogenis o sota construccions molt pesants. També s’empren lloses de fonament quan es descendeix per sota del nivell freàtic del terreny. Les lloses són de formigó armat. Els pilons s’empren quan el terreny resistent està a profunditats superiors als 5 o 6 m, quan el terreny encara que sigui resistent pugui ésser soscavat per les aigües —fonament dels pilars d’un pont en el llit d’un riu— o quan puguin existir accions horitzontals de certa importància. En general els pilons són de formigó armat i es disposen formant grups. Els caps d’un grup de pilons s’uneixen rígidament per mitjà d’un encep, també construït de formigó armat. Les sabates i els enceps sovint porten bigues d’unió com a lligatge horitzontal —per tal d’impedir moviments relatius horitzontals—, o com a biga centradora —per equilibrar moments flectors amb l’ajut de sabates immediatament properes, que no puguin ésser equilibrats pel mateix fonament—.
m
Construcció i obres públiques
Diversos tipus de fonaments per a estructures de formigó armat
© Fototeca.cat
Basament de les parets i els pilars d’un edifici que resten sota terra i transmeten al terreny el pes de la construcció.