fortunyisme
substantiu masculím
Pintura
Detall de
La promesa
(1880), de Francesco Paolo Michetti (Galeria Nacional d’Art Modern, Roma)
© Corel
Corrent pictòric d’abast europeu, desvetllat per l’èxit de la pintura de
Marià Fortuny i Marsal
, que transcorregué bàsicament al darrer terç del segle XIX.
Als Països Catalans fou una de les encarnacions més sòlides de l’art establert de l’època, i en són típics representants Joaquim Agrassot, Bernat Ferrandis, Ramon Tusquets, Tomàs Moragas, Josep Tapiró, Ramon Amado, Baldomer Galofre, Josep Llovera, Gabriel Puig i Roda i, en certa manera, Antoni Fabrés; certes obres d’Antoni Gisbert, de Francesc Domingo, d’Antoni Muñoz i Degrain i d’Enric Serra també hi són assimilables. Arrelà també amb força a la resta de la península Ibèrica, especialment en l’obra de José Jiménez Aranda i Eduardo Zamacois. A França, on tingué un bon representant en Henri Regnault, es barrejà normalment amb uns altres estils pompiers . Dins la pintura italiana es manifestà amb força especialment en l’escola napolitana, on informà l’obra d’Edoardo Dalbono i Francesco Paolo Michetti i la darrera etapa de Domenico Morelli.
