Constitueix el disc visible del Sol, que és el disc lluminós que hom pot observar en condicions normals. Té una profunditat d’uns 400 km. La temperatura a les regions més profundes és de 7 500°K, però va disminuint, fins que arriba a un valor de 4 700°K a les regions més externes. Les zones més profundes de la fotosfera es mesclen amb una regió d’una gran opacitat on predominen els moviments convectius, anomenada zona convectiva (Sol). La superfície no pertorbada de la fotosfera té una estructura granular, els elements de la qual són uns polígons o cel·les de forma irregular que tenen una amplada de 300 a 1 500 km, separats entre ells per estretes faixes de coloració més fosca. Aquesta diferència de brillantor correspon a una diferència de temperatura de 200°C. Les cel·les que constitueixen l’estructura granular del Sol no són fixes, sinó que varien contínuament de forma i de dimensions, amb una vida mitjana de 4 min. Molt sovint la superfície de la fotosfera és pertorbada per processos originats a l’interior del Sol i, com a conseqüència, hom hi pot observar unes formacions clarament més fosques que les regions que les envolten, anomenades taques solars, que tenen un diàmetre mitjà d’uns 50 000 km. Examinant una fotografia del Sol feta amb una pel·lícula de sensibilitat semblant a la de l’ull humà hom veu clarament que la fotosfera és més fosca en les proximitats del limbe solar que en les regions centrals, el qual fet indica que la temperatura de les regions extremes és inferior a la de les regions centrals.
f
Astronomia