Pensador autodidàctic, rebé influències dels corrents ideològics de la fi del s. XVIII. Rebutjà l’estructura irracional del món industrial i mercantil i propugnà un socialisme al qual hom arribaria mitjançant comunitats on la propietat fos compartida (falansteri). Escriví Théorie des quatre mouvements et des destinées générales (1808), Traité d’association domestique et agricole (1822), reimprès com a Théorie de l’unité universelle (1841), on es barregen consideracions estrambòtiques amb agudes observacions sobre les conseqüències del liberalisme i les virtuts de l’associació, Le nouveau monde industriel et societaire (1829), Pièges et charlatisme des deux Saint-Simon et Owen (1831) i La fausse industrie (1835). Hom el considera típic representant del socialisme utòpic romàntic, i tingué com a deixeble principal Victor Prosper Considérant. En el periòdic El Vapor de Barcelona foren publicats els primers articles fourieristes de la península Ibèrica, signats per Proletario (novembre de 1835 — gener de 1836). Posteriorment (1841), també a Barcelona, hom edità la primera traducció d’una obra de Fourier: Fourier, o sea explanación del sistema societario. De tota manera, el fourierisme tingué com a principals nuclis Cadis (amb Joaquín Abreu) i Madrid (Fernando Garrido, Sixto Cámara, etc.), mentre que al Principat predominà, durant el període 1835-50, la influència de Saint-Simon i d'Étienne Cabet.