fricatiu

| fricativa

fricativo -va (es), fricative (en)

adj

Fonètica i fonologia

Dit de la consonant articulada mitjançant una aproximació entre dos òrgans bucals, acompanyada o no de sons complementaris i de sonoritat.

En català, són fricatives, f, v, s, z, š, ž i els al·lòfons intervocàlics de b, d, g.