frigorigen

m

adj

Física

Dit del fluid que hom fa evolucionar per un cicle frigorífic perquè prengui la calor en un medi a baixa temperatura i la restableixi en un medi a temperatura més elevada.

Hom pot escollir un frigorigen en funció de criteris termodinàmics (obtenció del rendiment òptim), de criteris tècnics (acció sobre els materials que constitueixen la màquina i els olis de greixatge), de criteris de seguretat (toxicitat, inflamabilitat) i de criteris econòmics. Els frigorígens més utilitzats són l’amoníac (NH3) per a les instal·lacions d’alta potència a temperatura mitjanament baixa, els hidrocarburs halògens com el R-12 (CF2Cl2) per als refrigeradors econòmics o comercials, el R-11 (CFCl3), el R-113 (C2F3Cl3) o el R-114 (C2F4Cl2) per a les màquines de condicionament d’aire proveïdes de turbocompressor, o àdhuc mescles azeotròpiques com el R-502 (mescla de R-22 (CHClF2) i el R-115 (C2ClF5)).