fulla

La fulla és un òrgan característic de l’esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits. Segons el lloc que ocupen i les modificacions que han experimentat hi ha cinc tipus de fulles: cotilèdons, catafil·les, nomofil·les o fulles pròpiament dites, hipsofil·les i antofil·les. Una fulla típica consta de tres parts: el limbe, que és la part laminar de la fulla, el pecíol, que és el peduncle que sosté el limbe, i la beina, que és la base eixamplada del pecíol. En alguns casos la fulla és sèssil i no té pecíol. A vegades la fulla presenta, a la base, lígula o estípules. La fulla té dues cares, una de superior o anvers i una d’inferior o revers. La làmina foliar és travessada pels nervis, petits feixos conductors de la saba; sovint hi ha un nervi principal i molts de secundaris, i el conjunt i la disposició dels nervis constitueixen la nervadura. Pel que fa a l’anatomia interna de la fulla, hi ha una epidermis superior i una epidermis inferior, entre les quals hi ha el mesofil·le, que consta de dues parts, una de superior, anomenada parènquima en palissada, de cèl·lules atapeïdes i riques en cloroplasts, i una d’inferior, anomenada parènquima esponjós o lacunar, que presenta molts meats i és integrada per cèl·lules més grosses i amb menys cloroplasts. Distribuïts per tot el limbe, sobretot al revers, hi ha els estomes, a través dels quals tenen lloc els intercanvis gasosos.

La fulla és simple si el limbe comprèn una sola làmina, i composta si el limbe consta d’unes quantes làmines, anomenades folíols. Les fulles compostes poden ésser palmaticompostes i pinnaticompostes: aquestes són imparipinnades si terminen en un folíol i paripinnades si terminen en dos.