fulla

La fulla és un òrgan característic de l’esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits. Segons el lloc que ocupen i les modificacions que han experimentat hi ha cinc tipus de fulles: cotilèdons, catafil·les, nomofil·les o fulles pròpiament dites, hipsofil·les i antofil·les. Una fulla típica consta de tres parts: el limbe, que és la part laminar de la fulla, el pecíol, que és el peduncle que sosté el limbe, i la beina, que és la base eixamplada del pecíol. En alguns casos la fulla és sèssil i no té pecíol. A vegades la fulla presenta, a la base, lígula o estípules. La fulla té dues cares, una de superior o anvers i una d’inferior o revers. La làmina foliar és travessada pels nervis, petits feixos conductors de la saba; sovint hi ha un nervi principal i molts de secundaris, i el conjunt i la disposició dels nervis constitueixen la nervadura. Pel que fa a l’anatomia interna de la fulla, hi ha una epidermis superior i una epidermis inferior, entre les quals hi ha el mesofil·le, que consta de dues parts, una de superior, anomenada parènquima en palissada, de cèl·lules atapeïdes i riques en cloroplasts, i una d’inferior, anomenada parènquima esponjós o lacunar, que presenta molts meats i és integrada per cèl·lules més grosses i amb menys cloroplasts. Distribuïts per tot el limbe, sobretot al revers, hi ha els estomes, a través dels quals tenen lloc els intercanvis gasosos.

La mida i la forma de les fulles són molt variades. Segons la forma del limbe, la fulla pot ésser cordiforme, espatulada, lanceolada, linear, oval, runcinada, etc. Per la manera de terminar el limbe, hom qualifica la fulla d’acuminada, aguda, emarginada, mucronada, etc. Pel que fa a la vora del limbe, la fulla pot ésser dentada, entera, fistonada, serrada, etc. Les fulles amb divisions profundes són pinnatipartides o palmatipartides, i si les divisions arriben fins al nervi principal les fulles són pinnatisectes o palmatisectes. Segons la nervadura, la fulla pot ésser pinnatinèrvia, palmatinèrvia i paral·lelinèrvia. Segons la posició relativa a la tija, les fulles són alternes, decussades, oposades, verticil·lades, etc.

La fulla és simple si el limbe comprèn una sola làmina, i composta si el limbe consta d’unes quantes làmines, anomenades folíols. Les fulles compostes poden ésser palmaticompostes i pinnaticompostes: aquestes són imparipinnades si terminen en un folíol i paripinnades si terminen en dos.