galena

galena (es), galena (en)
f
Mineralogia i petrografia

Galena

© Fototeca.cat

Sulfur de plom, SPb.

Mineral que cristal·litza en el sistema cúbic i té l’hàbit cúbic o octaèdric. D’un color gris de plom i d’esclat metàl·lic, té una duresa de 2,5 i una densitat de 7,58. La seva distribució atòmica és la mateixa que la de l'halita. N'és molt característica la perfecta exfoliació en cubs. És la mena més important del plom, i es pot presentar en roques sedimentàries, en venes hidrotermals i també en pegmatites. Fou el primer cristall emprat com a detector d’ones de ràdio (radiotècnia). Els EUA, Austràlia, Mèxic i l’URSS en són els principals extractors. Als Països Catalans, l’extracció per a obtenir-ne plom és molt antiga, però només als segles preindustrials aquest plom abastà el consum. Deixant a part la mina del Papiol, més coneguda dels mineralogistes que dels miners, l’extracció actual ha restat reduïda a dos nuclis: l’antic del Priorat (Bellmunt, el Molar), l’únic d’una certa importància, i el de l’Alta Ribagorça (Cierco o Bono, a tocar de Vilaller). La galena del Priorat és fosa a Tarragona, mentre que a Barcelona i a Sant Adrià de Besòs hom refon metall vell i de vegades mineral importat.