i gal·licanisme | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

gal·licanisme

galicanismo (es), Gallicanism (en)
substantiu masculím
Cristianisme
galicanismo (es), Gallicanism (en)
història eclesiàstica hist ecl
Doctrina sostinguda pel clericat francès tocant al poder eclesiàstic.

En l’aspecte teològic limita la jurisdicció papal i la sotmet al concili (conciliarisme) i als costums de les esglésies locals. En l’aspecte polític defensa la dependència de l’església local a l’autoritat civil, sobretot reial. Hom en troba els primers precedents en les lluites entre Felip el Bell de França i Bonifaci VIII, que portaren a la consolidació del poder secular enfront del pontifici. El desgavell ocasionat pel Cisma d’Occident i la recerca d’una solució, al marge de l’eclesiologia primacial, atorgà força a l’església nacional i al rei. Així s’arribà a la Pragmàtica de Bourges (1438), proclamada per l’Assemblea del Clericat i convertida en llei per Carles VII, en la qual hom formulava el principi que l’autoritat papal a França restava limitada pels cànons i les tradicions de l’església francesa. A cavall dels segles XVI i XVII foren Pierre Pithou i Edmund Richer els grans teòrics del gal·licanisme, que trobà en la déclaration del 1682 la formulació dels quatre principis bàsics: el reconeixement del poder estrictament espiritual del papa i sense que pugui, doncs, deposar els prínceps ni deslligar els súbdits del jurament de fidelitat, la validesa dels principis conciliaristes decretats a Constança, la limitació del poder pontifici pels cànons i els costums gal·licans i la convicció que únicament el consentiment de l’Església universal converteix en irreformables les decisions doctrinals del papa. La definició del primat en el concili I del Vaticà aturà aquest procés. Malgrat tot, alguns elements del gal·licanisme penetraren en l’eclesiologia i foren acceptats pel concili II del Vaticà.

Col·laboració: 
JBa
Llegir més...