Els gautxos aparegueren en temps de la colonització espanyola. Bons genets, feien vida nòmada i es llogaven com a peons de ramaders. Llur vida, desordenada i de poca qualificació social, feu el mot gautxo sinònim de rodamon. En esclatar el moviment emancipador, els gautxos s’ajuntaren als exèrcits que lluitaven per la independència, i la imatge pejorativa que hom en tenia fou substituïda per una altra de més positiva. Aconseguida la independència, els gautxos s’instal·laren a les propietats i es convertiren en ramaders sedentaris, hàbils en totes les arts de la ramaderia i amb un tipus de vida ascètic, dur i baronívol que donà peu a una llegenda recollida per la literatura gautxesca. Actualment, les condicions tècniques i socials han fet desaparèixer quasi totalment la figura tradicional del gautxo.
f
m
Etnografia