OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

geomagnetisme

substantiu masculím
Geologia
Mapa del camp magnètic terrestre. La intensitat del color representa el flux del camp magnètic que entra (blau) a la superfície o en surt (vermell i groc). A l’esquerra, flux magnètic exterior i interior al nucli
© Fototeca.cat
geologia geol
Estudi dels fenòmens relatius a les propietats magnètiques de la Terra ( camp magnètic terrestre ).

El geomagnetisme és conegut des de temps ancestrals, però no fou fins al s XIX, amb Gauss, que hom el plantejà d’una manera científica. A partir d’aleshores hom té coneixença que la Terra es comporta com una gran dinamo i que la seva part més interna, de natura metàl·lica, s’ha transformat en un gran imant per inducció dels corrents elèctrics existents en les zones perifèriques. A la Terra es desenvolupen dos camps magnètics diferents: un camp intern permanent, que comprèn el 92% del moment magnètic terrestre, i un camp extern, denominat magnetosfera , que és molt variable i només comprèn el 8% del moment magnètic terrestre. Segons les investigacions de Gauss, hom pot diferenciar, dins el camp interior, diversos camps magnètics: el camp nuclear , amb un valor constant que assoleix el 52% del moment magnètic terrestre i que produeix la imantació longitudinal de la Terra i, per tant, l’existència dels pols nord i sud magnètics, el camp de cobertura, que posseeix el 40% del moment magnètic, es desenvolupa transversalment a l’interior i li és deguda la diferència d’11°6´ existent entre l’eix de rotació terrestre i l’eix magnètic (per això els pols magnètics són separats dels geogràfics, amb els quals formen un angle que hom denomina declinació magnètica ), i el camp cortical anòmal , que només assoleix el 2% del moment magnètic i té origen en els accidents tectònics, fenòmens volcànics i altres alteracions de la litosfera. Les variacions dels pols magnètics al llarg de la història de la Terra forneixen una dada molt important per a l’estudi de l’evolució del planeta, i són estudiades pel paleomagnetisme . La magnetosfera té una íntima relació amb el vent solar; segons les investigacions de S. Chapman i V. Ferrao, no envolta la Terra uniformement i s’estén fins a 65 000 km per la cara il·luminada i fins a molts més per la no il·luminada. A l’interior de la magnetosfera i a molts milers de quilòmetres de distància de la superfície terrestre hi ha els cinturons de Van Allen, els quals tenen relació amb el vent solar i el magnetisme terrestre. Aquests dos cinturons o bandes, formats per partícules d’alta energia, envolten totalment la Terra i deixen dues obertures a l’altura dels pols magnètics.

Col·laboració: 
JGC

Llegir més...