grafit

plumbagina, grafito (es), graphite (en)
m
Mineralogia i petrografia

grafit

© Fototeca.cat

Carboni pur.

Mineral que cristal·litza en el sistema hexagonal. Té un hàbit tabular, combinat amb prisma i amb bipiràmides hexagonals i també grans aïllats i formacions terroses. És de color negre, amb un esclat metàl·lic mat i opac. Té una duresa d’1-2 i una densitat de 2,09-2,23. L’estructura és en capes, cosa que n'explica la perfecta i fàcil exfoliació. Malgrat que la composició és idèntica a la del diamant, cristal·litza en un sistema diferent, la qual cosa determina que les seves propietats siguin tan diferents de les del diamant. Hom pot trobar grafit en roques metamòrfiques, originades per metamorfisme de contacte o regional. Emprat per a fabricar les mines dels llapis i com a moderador de neutrons en alguns tipus de reactors nuclears, la seva alta temperatura de fusió (3000°C) i la seva insolubilitat en els àcids fan que tingui moltes altres aplicacions industrials. És anomenat també plumbagina . Científics alemanys obtingueren el 2003 una forma de grafit amb propietats magnètiques. L’experiment tingué lloc per irradiació de la mostra de grafit amb protons; el resultat és un imant dèbil a temperatura ambient.