El crani i les mandíbules eren comprimides dorsiventralment i recobertes d’un estoig o bec corni, semblant al bec d’un ànec. Tenien moltes dents (fins a 3 000), arrenglerades en diverses fileres. Habitaren, durant el Cretaci superior, els pantans de l’Amèrica del Nord, on es nodrien de plantes aquàtiques. Els hadrosàurids més antics i primitius s’han trobat en roques del Cenomanià de Texas (EUA), de fa uns 93 milions d’anys (Cretaci superior basal), i se'n coneixen espècies ancestrals al Cretaci superior asiàtic. El centre d’origen d’aquests animals és encara incert i tant Àsia com Amèrica del Nord són bons candidats. Els seus avantpassats es troben probablement entre els iguanodonts. Els hadrosàurids es caracteritzen per tenir gran quantitat de dents molariformes agrupades en forma de bateries dentals al maxil·lar i al dentari, que els permetien triturar les plantes de les quals s’alimentaven. Un altre tret distintiu és la modificació de la cavitat nasal i supraorbital en forma d’elaborades crestes o protuberàncies. La part anterior del crani contenia un predentari i un premaxil·lar modificats en forma de bec d’ànec. Aquests animals eren bípedes facultatius, però probablement empraven usualment les quatre extremitats en locomoció. Entre el registre fòssil dels dinosaures, algunes de les restes més abundants i completes pertanyen a hadrosàurids, incloent-hi ous, nius, sèries ontogenètiques, impressions de pell i altres teixits tous i desenes d’esquelets complets. A Europa, Catalunya i el nord-nord-est de la península Ibèrica han proporcionat un dels registres fòssils d’hadrosàurids més significatius. Per exemple, a Catalunya es coneixen hadrosàurids al Maastrichtià de la conca d’avantpaís subpirenaica en roques del Garumnià.
m
Paleontologia
Superfície d'oclusió de la mandibula inferior d'un exemplar d' Edmontosaurus annectens
, un hadrosàurid del final del Cretaci de l'Amèrica del Nord
© Albert Prieto-Márquez