i hagiografia | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

hagiografia

hagiografía (es), hagiography (en)
substantiu femeníf
Cristianisme
hagiografía (es), hagiography (en)
cristianisme crist
Biografia d’un sant.

Les hagiografies varien segons les intencions de l’autor, el gènere literari o les finalitats perseguides (lectura privada, panegírics, ús ofical litúrgic, etc). Els primers documents hagiogràfics daten del s II i són actes de màrtirs (algunes provenen d’actes proconsulars o notarials, altres són passions llegendàries amb finalitat d’edificació). Al s IV començaren a aparèixer vides de confessors i ascetes, que accentuaven sovint el poder sobrenatural del biografiat. La pràctica litúrgica menà a escriure les vides de cada sant del dia, les quals foren aplegades en els leccionaris, menologis i sinaxaris, o en reculls no pròpiament litúrgics (com la Llegenda Àuria). Molts dels goigs són essencialment hagiogràfics. La crítica moderna de l’hagiografia té com a precedent els bol·landistes ( bol·landista), i encara avui ha de superar criteris medievals i apologètics. En l’hagiografia catalana medieval no manquen els exemples i els miracles ni els reculls destinats als predicadors (s XIV), i hi destaquen Roís de Corella i sor Isabel de Villena. Als ss XVIII i XIX la devoció popular donà nou impuls a la literatura hagiogràfica als Països Catalans i, al sXX, han destacat Torras i Bages i, més literari, Llorenç Riber.

Col·laboració: 
AlO
Llegir més...