El terreny de joc, de sòl dur, normalment de ciment o de parquet, en un recinte tancat, i lliure d’obstacles, té unes dimensions de 40 m de llarg i 20 m d’ample. Les portes, situades al centre de les dues bandes més curtes, tenen unes mides de 3 m d’ample i 2 m d’alçada. La pilota és esfèrica, amb una circumferència de 58 a 60 cm i de 425 a 475 g de pes. Cada equip inscriu fins a onze jugadors, que es poden alternar a criteri de l’entrenador, bo i mantenint-ne un màxim de set al terreny de joc. El partit es divideix en dues parts de trenta minuts, amb un descans de deu minuts. Hom pot tocar la pilota amb les mans, els braços, el tronc i el cap, però no pas amb els peus, llevat del porter quan la pilota va dirigida a la porta. No és permès de caminar o de córrer més de tres passes tenint la pilota agafada, així com de retenir-la més de tres segons sense passar-la a un altre jugador o sense fer-la botre. Només es pot tirar a gol des de fora de l’àrea de gol, on ningú, llevat del porter, no pot entrar ni per atacar ni per defensar. L’handbol fou ideat el 1914 per Karl Schelenz, professor de l’escola d’educació física i d’esports de Berlín. De bon principi tenia unes característiques que el feien més semblant al futbol. Jugava en un camp més gran i els equips eren d’onze jugadors per banda. Aquesta modalitat encara és practicada a Alemanya, Àustria, etc. El 1946 fou creada la Federació Internacional d’Handbol amb seu a Estocolm. Fou inclòs en els Jocs Olímpics del 1936 però després desaparegué fins el 1972, que s’hi incorporà novament (en categoria masculina i femenina). L’handbol és força introduït als Països Catalans i es destaquen els equips del Barcelona, Granollers i Calpisa d’Alacant, entre d’altres.
m
Esport
Handbol. Esquema i dimensions del terreny de joc i de la pilota
© Fototeca.cat
Esport de conjunt practicat bàsicament amb les mans entre dos equips, de set jugadors cadascun, que miren d’introduir una pilota dins la porteria defensada per l’equip contrari.