hassidisme

m
Judaisme

Moviment ultrareligiós, derivat de la càbala, sorgit dins el judaisme (1740) a Ucraïna.

La doctrina hassídica es caracteritza pel misticisme i l’antiintel·lectualisme. Els seus adeptes (anomenats ḥasidīm, piadosos), vestits segons un sever ritual, viuen en comunitats sota l’autoritat de successius rebbes, el primer dels quals fou el fundador Israel ben Eliezer, conegut també per Ba'al Šem Ṭōb. Estesos ràpidament a l’Europa central, n'hi ha comunitats emigrades als EUA i a Israel.