OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

hidroestàtica

Forma anterior a l’Ortografia de l’IEC del 2016 hidrostàtica
substantiu femeníf
Física
Forma anterior a l’Ortografia de l’IEC del 2016 hidrostàtica
hidràulica hidr
Part de la hidràulica i de la mecànica de fluids que estudia el comportament mecànic dels líquids i, per extensió, de molts gasos quan es troben en equilibri dins un camp de forces.

Històricament, la hidroestàtica ha estat la part on més aviat hom arribà a una primera formulació precisa dels coneixements (Arquimedes al segle III aC) i a la fomra pràcticament definitiva (Pascal al segle XVII). El concepte fonamental de la hidroestàtica és el de la pressió, conseqüència del fet que els líquids més usuals (tots els newtonians i molts dels no newtonians) no poden resistir, en repòs, esforços de cisallament i, per tant, exerceixen sobre qualsevol superfície una força perpendicular a aquesta. De l’estudi del líquid com a medi continu hom dedueix l’equació fonamental de la hidroestàtica:

p/ρ = F

que relaciona la distribució de pressions ∇p amb el camp de forces externes F, ρ essent la densitat del líquid. Hom en dedueix també l’assimilació de les superfícies equipotencials amb les isòbares i les isocores i, en el camp gravitatori, la relació exclusiva de la pressió amb l’altura (∆p = γ·∆z, ∆p essent l’augment de pressió en funció de l’augment d’altura, ∆z, i γ el pes específic), anomenada llei hidroestàtica, i el principi de Pascal. Hom estudia també els esforços del líquid sobre superfícies de formes diverses i sobre cossos submergits (principi d’Arquimedes), les condicions d’estabilitat dels cossos flotants i els casos de líquid en moviment quan les distàncies entre les partícules es mantenen constants (com en els casos d’acceleració constant i de rotació uniforme).

Col·laboració: 
JoB

Llegir més...