hippy
*

adj
Sociologia

Dit del moviment juvenil que aparegué el 1965 als EUA amb una ideologia més intuïtiva i pràctica que no pas teòrica i lògica que postulava el rebuig de la societat de l’opulència.

Els hippies es diferenciaven de llurs predecessors, els beatniks, per l’aspiració a la felicitat en aquest món: pràctica de l’amor i rebuig de la violència. Llurs indumentàries, de vius colors, eren ornades de penjolls i talismans. Vivien en grups (tribus) per tal d’establir un contacte directe i personal amb els altres i evitar l’anonimat del món modern. Altres característiques, no comunes a tots els hippies, eren el vegetarianisme, el consum de drogues toves i l’adscripció al budisme. Al final del 1967 el moviment hippy entrà en crisi, per tal com la mateixa societat de consum es féu seus certs aspectes del moviment. Als Països Catalans el moviment hippy s’introduí com a reflex del de l’estranger i estigué limitat a les ciutats més importants i a l’illa d’Eivissa, convertida durant la dècada dels anys seixanta en lloc de reunió dels hippies de tots els països.