Pròpiament el corrent historicista correspon al començament del s. XX i fou configurat sobretot per E.Troeltsch i K.Mannheim, però hom en pot trobar clars antecedents en Giambattista Vico i, posteriorment, en autors com Hegel, Comte, L.von Ranke, Marx i Dilthey (història). Tot establint que la natura —i sobretot la natura humana— és essencialment històrica (la història és condició i àdhuc causa determinant de la gènesi de tot valor i tota ètica), l’historicisme segueix, metodològicament, el principi que els fets humans han d’ésser estudiats només en relació amb llur context històric (relativisme històric). D’altra banda, es caracteritza també pel refús que l’explicació històrica sigui comparable a la de les ciències de la natura. Per això, el desig d’alguns historicistes d’establir una llei universal de l’evolució històrica que permeti de predir els esdeveniments futurs ha estat sovint criticat, i així ho han fet contemporàniament K.R.Popper i F.A.von Hayek.
m
Filosofia