Residí en nombroses poblacions de l’Àndalus, del Magrib i d’Orient. Escriptor molt prolífic, la seva obra més notable és al-Futūḥat al-Makkiyya, on exposa la seva filosofia i explica com li fou revelada. Accentuava la separació entre Déu i els éssers creats, però admetia la possibilitat d’una ascensió mística, “viatge” que exposà a la Tuḥfat al-safara ilā haḍrat al-barara. La seva mística respon a un monisme existencialista, doctrina immanentista que arriba a l’extrem de considerar indiferent qualsevol religió (opinió per la qual sovint fou considerat heretge). Es destacà especialment en l’exegesi del'Alcorà, mitjançant les interpretacions al·legòriques del qual aconseguí d’harmonitzar l’esoterisme i l’heterogeneïtat de la seva doctrina amb el corrent neoplatònic de la filosofia islàmica. La seva influència arribà a l’Europa medieval i especialment influí Ramon Llull.