icona

icono (es), icon (en)
f
Art
Cristianisme

L’arcàngel Miquel en una icona de l’escola de Moscou (Museu del Kremlin, Moscou)

© Corel Professional Photos

Representació pictòrica, sobre fusta, de Crist o d’algun dels seus misteris, de la Mare de Déu o dels sants.

Objecte litúrgic (és venerada, encensada, portada processionalment durant les celebracions), és vista per la teologia ortodoxa dins la línia sacramental. L’art de les icones tingué un gran desenvolupament després del triomf contra la iconoclàstia. Constantinoble fou el centre més important d’art iconogràfic fins el 1453; després, la importància passà a d’altres escoles, com la de Creta i, fora de Grècia, la de Venècia i l’italobizantina. Pel que fa a les icones en territori eslau, es destaquen les escoles de Kíev i de Novgorod, les més antigues, seguides per les de Suzdal, Pskov, Rostov, etc. A partir de la fi del s XIV tingué una gran importància l’escola de Moscou, gràcies a l’impuls de Teòfanes el Grec i, sobretot, d’Andrej Rubl’ov.