OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

incendi

incendio (es), fire (en)
substantiu masculím
Oficis manuals
incendio (es), fire (en)
Bombers entrenant-se en l’extinció d’incendis
© Fototeca.cat
oficis manuals ofic
Foc violent, no controlat i d’efectes destructius, que es propaga en cases, boscs, etc.

El cos de bombers és la formació reglamentària, civil o militar, organitzada per a l'extinció d’incendis i la corresponent salvaguarda de persones, animals i béns. Els incendis es produeixen als boscs de totes les regions amb estius secs, particularment a la zona mediterrània, i sovint són devastadors. En aquests incendis, el foc es propaga fàcilment si el sotabosc es abundant; per a limitar-ne les conseqüències és molt important que el bosc estigui ben conservat i desembarassat de tot allò que pugui contribuir a la propagació del foc. Els mitjans d’extinció s’orienten a evitar-ne la propagació amb una actuació precoç (torres de vigilància, pistes d’accés, dipòsits de reserva d’aigua), i a combatre'l amb mitjans passius (tallafocs) i actius (batuda del foc amb branques, ruixada amb aigua transportada amb cotxes motobomba o amb hidroavions, o, quan el vent és favorable, fent un contrafoc). A les zones urbanes, hom utilitza el sistema de la projecció d’aigua, mitjançant canons o mànegues, en forma de raig (ple o polvoritzat), perquè és el més eficaç i menys costós. En el cas de raig ple s’exerceix una acció mecànica que dispersa el combustible i, en el cas de raig pulveritzat, la seva acció disminueix considerablement la temperatura del focus (1 gram d’aigua a 15 °C absorbeix per a evaporar-se, 622 calories). Tanmateix, en certs casos l’aigua no és convenient, i hom ha de recórrer a d’altres mitjans com és ara pols carbònica (en cas de focs d’hidrocarburs, focs de subsols). Com a instruments d’extinció, hom empra escales telescòpiques autotransportades, cistelles amb braç telescòpic, cotxes motobomba, etc. Els focs són més fàcilment controlables quan no tenen temps d’estendre's desproporcionadament, i el tipus d’intervenció depèn del temps d’alerta i de la llunyania dels centres de socors. Quan els bombers arriben al lloc, fan un reconeixement del foc, procedeixen als salvaments urgents, alimenten els camions en els punts d’aigua, situen al lloc el dispositiu d’atac i desenrotllen les mànegues. Més important, però, que l’extinció, és la tasca de prevenció dels incendis, que consisteix en el conjunt de mesures que intenten d’evitar-ne la gènesi (instal·lacions elèctriques de seguretat que eviten la producció de curts circuits, la primera gran causa d’incendis domèstics) o el seu abast (materials d’obra o revestiments ignífugs, etc.). Aquesta prevenció ha d’ésser completada amb mesures tècniques (detecció, alarma, etc.) i tàctiques (pla d’intervenció), que permeten una acció eficaç de socors. Els mitjans d’extinció d’incendis són constantment perfeccionats atès que actualment aquests es caracteritzen per elevacions de temperatura anormalment ràpides, propagacions anàrquiques del foc i emissions massives de gasos tòxics.

Llegir més...