És anomenat infart blanc o anèmic quan és conseqüència de l’obstrucció d’un vas arterial; si, al contrari, es produeixen fenòmens hemorràgics a la zona infartada, hom parla d'infart vermell. L'infart de miocardi és generalment conseqüència d’una trombosi de la coronària esquerra, que rega el ventricle esquerre, gairebé sempre a causa de l’existència prèvia d’una arterioesclerosi. Es manifesta amb un dolor intens i opressiu, sensació d’angoixa, suor i pal·lidesa; de vegades pot provocar un estat de xoc (xoc cardiogènic), arrítmies i insuficiència cardíaca aguda; l’electrocardiograma i la determinació de l’enzim creatinfosfocinasa són fonamentals per a confirmar la diagnosi. Entre altres factors, la hiperlipèmia, la diabetis, la hipertensió i el fet d’ésser fumador habitual contribueixen a l’aparició d’aquesta malaltia. L'infart cerebral és conseqüència d’una trombosi o embolització d’una artèria cerebral. Generalment l’infart es localitza a nivell del territori de l’artèria cerebral mitjana. Les causes més importants són l’ateroesclerosi i les malalties d’origen cardíac que produeixen èmbols. L'infart intestinal és una obliteració d’un vas arterial o venós que irriga una o diverses nanses intestinals, que pot comportar necrosi d’aquella zona del budell. Provoca un quadre clínic greu. L'infart pulmonar és originat per una embòlia de l’artèria pulmonar.
m
Patologia humana