Com sigui que a Catalunya, seguint l’evolució experimentada a l’Occident europeu, cap al segle X s’havien fos ja en una sola institució el feu i les originàries figures del vassallatge personal i del benefici hereditari, l’acte d’infeudar reflectia formalment la plasmació d’aquells dos aspectes. D’una banda, precedia l’homenatge i el jurament de fidelitat per part del vassall a favor del senyor, amb la cerimònia de posar aquell, agenollat, les mans entre les d’aquest darrer, i la consegüent prestació de fiança (firma de dret) garantidora del compliment dels seus deures; de l’altra, seguia la investidura o encomanda del feu (castell, terra, càrrec, etc.) per part del senyor a favor del vassall, exterioritzada sovint també amb actes simbòlics del lliurament del bé constitutiu del feu, i que representava la remuneració dels serveis a què s’obligava el vassall amb la prestació de l’homenatge.
f
Història del dret