OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

infinitiu

infinitivo (es), infinitive (en)
substantiu masculím
Gramàtica
infinitivo (es), infinitive (en)
gramàtica gram
Mode no personal del verb —alhora que el gerundi i el participi—, en tant que no duu marca de persona.

En català acaba en -ar, -er, -re, -r i -ir. Ve a exercir la funció de substantiu verbal. A causa d’aquest seu doble valor, nominal i verbal, sintàcticament participa de les característiques del nom i del verb (del sintagma nominal i del sintagma verbal). Com a substantiu, l’infinitiu pot ésser afectat per qualsevol determinatiu (amb una certa limitació, en català, pel que fa a l’article) o per les preposicions. Com a verb, conserva moltes particularitats del règim verbal. L’infinitiu, però, no expressa per si sol ni el mode ni el temps verbal; si de cas, només l'aspecte verbal: la mera virtualitat del procés de l’acció del verb, encara en repòs, en oposició al procés sense el seu terme (gerundi) i al procés en el seu terme (participi).

Llegir més...