interglacial

m
adj
Geologia

Dit de cadascun dels tres períodes compresos entre les quatre glaciacions del Quaternari, les quals els donen el nom.

Durant els períodes interglacials, que es caracteritzaren per un clima temperat, es produïren una elevació del nivell general de les mars, que provocà transgressions marines importants, i la fusió de les glaceres. El primer interglacial (günz-mindel) s’inicià fa 850 000 anys i acabà en fa 700 000, segons uns, o 550 000, segons altres. En el domini alpí, tanmateix, l’interglacial més important és el comprès entre la segona i la tercera glaciació (mindel-riss, al qual corresponen els jaciments de Torralba i Ambrona, a Sòria, amb vestigis d'Homo erectus), que hom situa en un període de fa 200 000 a 400 000 anys; i el tercer interglacial (riss-würm, en què s’inicià la formació de l'Homo sapiens sapiens), dins un període de fa 60 000 a 150 000 anys. A l’Amèrica del Nord, aquests períodes reben el nom, respectivament, d'Aftonià, Yarmouthià i Sangamonià.