khoikhoi

f

m

adj

Etnologia

Dit de l’individu d’un poble indígena africà que, juntament amb els sans, constitueix la raça dels khoisànids.

Els khoikhois tenen la pell d’un to grogós fosc; són una mica més alts que els sans (1,60 m) i entre les dones és molt freqüent l’esteatopígia. Fins que els pobles bantús s’estengueren per l’Àfrica del Sud i els bòers ocuparen les regions més fèrtils, els khoikhois, que practicaven la ramaderia nòmada, s’estengueren per tota la regió occidental de l’Àfrica del Sud, però avui, en nombre d’uns 20 000 individus, viuen només a les zones estèpiques al nord del riu Orange. Foren durament perseguits (1904) pels alemanys del Transvaal.