kongo

congo, 

ba-kongo, 

bakongo, 

f

m

adj

Etnologia

Dit de l’individu d’un poble de l’Àfrica equatorial, de raça congolesa i llengua bantú, que habita a la cubeta del Congo, entre els rius Matari i Stanley.

Els kongos són actualment més de dos milions d’individus. A l’època de la descoberta de la regió del Congo pels portuguesos constituïen l’important reialme dels kongos o manikongos, que aviat fou cristianitzat. Quant a llur art, cal esmentar les talles d’avantpassats i de fetitxes, i els ullals d’elefant magníficament decorats.