Situada a la part anterior del coll, damunt la tràquea i sota la llengua i el hioide, en comunicació amb la faringe i amb funció respiratòria, de deglució, expectorant, tussígena, protectora, fixadora i fonatòria (per mitjà de les cordes vocals veritables).
La laringe és formada per tres cartílags imparells medians (cricoide, tiroide i epiglòtic) i quatre parells laterals (aritenoide, de Santorini, de Morgagni i els sesamoides anteriors). Hi ha lligaments i músculs amb acció dilatadora, tensora i constrictora de les cordes vocals, com també una innervació vegetativa de tipus sensitiu i motor. L’interior de la laringe consta de tres parts: la superior, supraglòtica o vestíbul, limitada per l’epiglotis, que la tanca i la separa de la faringe en l’acte de la deglució; la mitjana, formada per la glotis, que és l’espai limitat per les cordes vocals; i la inferior o infraglòtica, que continua amb la tràquea. La laringe apareix en els vertebrats de respiració pulmonar com a part del tub respiratori estesa entre la faringe i la tràquea.
En els amfibis, en els anurs, en alguns saures i en els mamífers hi ha les cordes vocals, que permeten l’emissió de sons. Els ocells no presenten cordes vocals, i tenen la laringe dividida en dues porcions, l’una per sobre i l’altra per sota de la tràquea. La primera és una fesa sense epiglotis, ventricles o cordes vocals; la segona és l’òrgan dedicat a l’emissió del so siringe.