Aquests primats, que es troben exclusivament a Madagascar i a alguna de les illes Comores, es caracteritzen per tenir una estructura de mans i peus molt desenvolupada (el dit gros del peu i el polze de la mà són prènsils), locomoció quadrúpeda, musells allargats i ulls grans. La cua sol ser llarga, però no prènsil. La seva mida varia dels 30 g als 10 kg. Majoritàriament són arborícoles; els de mida petita solen ser nocturs i els de mida gran, diürns. S'alimenten de fulles i fruits, però poden complementar la seva alimentació amb insectes. Són gregaris i viuen en grups d’entre 2 i 20 individus.
El nom lèmur prové del llatí i significa ‘esperit de la nit’. Hi ha més de 50 espècies de lèmur, incloses en 4 famílies. El més conegut i més freqüent en els zoològics és el Lemur catta, o lèmur de cua anellada, que té un color gris fosc, amb dos cercles negres envoltant els ulls; però també són coneguts el lèmur negre (Eulemur macaco; el mascle és de color negre i es troba en perill d’extinció), el lèmur mangosta (Eulemur mongoz, molt territorial i que té el pelatge gris) i el lèmur daurat (Hapalemur aureus, que viu en grups petits). També hi ha el lèmur gris (Hepalemur griseus) és d’un color terrós groguenc a la part superior, gris blanquinós al coll i al pit i vermellós a la part inferior. El lèmur tacat (Lemur variegatus) és de color blanc i negre. Hi ha altres tipus de lèmurs amb característiques peculiars: els lèmurs sedosos (anomenats així pel seu pelatge, com l’espècie Indri indri, el babakoto) i els lèmurs pigmeus (de mida petita, com el Microcebus myoxinus, el lèmur ratolí pigmeu, el primat actual més petit, que pesa 30 g). El 2003 se'n van descriure tres noves espècies que van rebre els noms de Microcebus berthae, M.sambiranensis i M.tavaratra.