Considerant, doncs, que l’afany de guany i l’esperit de competència individuals són concordants amb l’interès general i necessaris per al bon funcionament de la vida econòmica, s’oposa al control de la vida econòmica per part de l’estat, el qual ha de limitar-se a assegurar la llibertat de contracte i l’acompliment de la llei, sobretot pel que fa a la propietat privada, i afavorir el lliure joc dels mecanismes del mercat. Els primers a exposar teòricament la doctrina foren els fisiòcrates, però fou sobretot Adam Smith qui aprofundí el principi de la llibertat econòmica, bàsica perquè en el mercat interior i també a nivell internacional hom arribi a establir una divisió del treball avantatjosa per a tots. A mitjan s XIX, el liberalisme econòmic assolí una forma extrema amb l’oposició a la regulació del treball a les fàbriques. Els utilitaristes anglesos donaren una nova base teòrica al liberalisme en exposar la noció, encara invocada actualment, d’un òptim col·lectiu que havia de resultar espontàniament de la interacció dels comportaments individuals. El desenvolupament del capitalisme féu acceptar un major control estatal, sobretot per impedir interferències i fer funcionar amb la màxima eficàcia —en especial després de la crisi econòmica dels anys trenta— el mecanisme competitiu. La crisi dels setanta, i molt especialment l’aspecte que l’ha caracteritzada enfront de situacions del passat, com ha estat la persistència de la inflació, conjuntament amb un alt nivell d’atur, ha donat lloc a una revifalla dels plantejaments liberals, en identificar com a causa determinant de la crisi l’excessiu intervencionisme estatal, que s’ha traduït en disminució de la productivitat i en l’aparició d’enormes dèficits pressupostaris.
m
Economia