OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

líquens

liquen (es), lichen (en)
substantiu masculím
pluralpl
Micologia

Sumari de l’article

liquen (es), lichen (en)
Líquens
© Xevi Varela
botànica bot
Grup —o, sistemàticament, classe— d’organismes vegetals de natura doble, constituïts per cèl·lules d’una alga enllaçades per les hifes d’un fong.

La liquenització, és a dir, l’establiment de simbiosis estables entre certes espècies de fongs i d’algues, degué produir-se en repetides ocasions des d’abans del Terciari, i, per via d’un llarg procés d’evolució conjunta, conduí als líquens actuals, que funcionen com un tot, amb trets fisiològics molt peculiars. Ambdós components són tan especialitzats, que rarament —només en el cas de l’alga— poden menar vida independent. La majoria dels fongs liquenitzats són ascomicets (discomicets i pirenomicets), però també existeixen alguns líquens, sobretot tropicals, amb fong basidiomicet. Les algues són sobretot clorofícies (Trebouxia, Trentepohlia) i cianofícies (Nostoc).

L’aparell vegetatiu, el tal·lus, pot ésser crostós, esquamós, laminar o fruticulós. La majoria dels tal·lus tenen una estructura estratificada, amb una capa cortical o dues i una medul·la. L’alga rep del fong sals minerals dissoltes, i el fong copsa de l’alga substàncies orgàniques, de les quals s’alimenta. L’èxit evolutiu dels líquens va lligat amb llur activitat en relació amb l’aigua, la qual, procedent del substrat, de la pluja, de la rosada i fins i tot de l’aire molt humit, és captada passivament per tot el tal·lus, que entra, així, en activitat. Quan l’ambient s’asseca, el liquen cedeix fàcilment l’aigua, i, un cop sec, atura gairebé totalment la seva activitat i adquireix una gran resistència als extrems de temperatura, a la deshidratació i a la il·luminació. Això comporta, tanmateix, una gran lentitud en el creixement; així i tot, però, els líquens resulten eficaços colonitzadors de superfícies rocalloses, troncs d’arbres, sòls pobres, etc, des de les regions polars fins a l’equador.

Líquens
© Xevi Varela
Hom en coneix actualment més de 15.000 espècies. La multiplicació dels líquens té lloc per fragments de tal·lus, per propàguls especialitzats (soredis i isidis) i per espores produïdes en apotecis o peritecis, que han de germinar a la vora d’algues adequades. Els líquens sintetitzen nombroses substàncies exclusives. Alguns àcids liquènics tenen interès en tintoreria (orxella) o en farmàcia (àcid úsnic), per llurs propietats bacteriostàtiques. La molsa d’Islàndia o liquen negre (Cetraria islandica) conté polisacàrids emprats en farmàcia i com a aliment.

Principals famílies i gèneres de líquens

classe dels ascolíquens          
  subclasse dels pirenolíquens   pirenocarpals verrucariàcies Verrucaria*
          Thelidium
      pirenocarpals dermatocarpàcies Dermatocarpon
        pirenulàcies Porina
      artopirenials artopireniàcies Arthopyrenis
  subclasse dels discolíquens grup de les coniocàrpides caliacials caliàcies Calicium
        cifeliàcies Cyphelium
        esferoforàcies Sphaerophorus
    grup de les grafidiocàrpides grafidals artoniàcies Arthonia
        grafudàcies Graphis
          Opegrapha*
        dirinàcies Dirina
        roccel·làcies Roccella
    grup de les ciclocàrpides telotrmatals diplosquistàcies Diploschistes*
      cianofilals liquinàcies Lichina
        col·lematàcies Collema*
        heppiàcies Peltula
        estictàcies Lobaria
        peltigeràcies Peltigera
      lecideals lecideàcies Lecidea*
          Toninia
          Rhizocarpon
        cladoniàcies Cladonia
        umbilicariàcies Umbilicaria
      acarosporals acarosporàcies Acarospora*
      lecanorals pertusariàcies Pertusaria*
        leconariàcies Ochrolechia
          Lecanora*
          Squamarina
        candelariàcies Candelariella
        parmeliàcies Parmelia*
          Cetraria
        usneàcies Ramalina*
          Usnea
      caloplacals caloplacàcies Fulegnsia*
          Caloplaca*
          Xanthoria*
        buel·liàcies Buellia*
          Rinodina
          Physcia
           
           
classe dels basidiolíquens         Cora
          Coriscium
* els gèneres marcats amb asteric sópn especialmemt ben representats a la flora dels Països Catalans      

Col·laboració: 
XLlP

Llegir més...