i llamprea | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

llamprea

llepapedres, ferratimó, llampresa, lamprea (es), lamprey (en)
substantiu femeníf
Zoologia
llepapedres, ferratimó, llampresa, lamprea (es), lamprey (en)
ictiologia ict
Nom donat als ciclòstoms de la família dels petromizòntids que pertanyen als gèneres Lampetra, Petromyzon i Eudontomoyzon .

Tenen el cos allargat i cilíndric, amb la boca circular i suctora, proveïda de dents còrnies. La pell és nua i viscosa, sense aletes i amb parelles les senars poc desenvolupades. Presenten set obertures branquials a cada costat del cos, que comuniquen amb les cambres branquials. Són ectoparàsites. La larva rep el nom d'ammocet. La llamprea de mar (Petromyzon marinus) ateny uns 60-80 cm de longitud i té el cos cilíndric, amb la cua comprimida lateralment i amb dues aletes dorsals separades. És de color gris jaspiat de fosc al dors i blanquinós al ventre. A l’embut bucal hi ha cercles de dents punxegudes. Migra cap als rius per fresar. És capturada per la seva carn, gustosa i rica en greixos. Habita a la Mediterrània, a la mar Negra i a l’Atlàntic. La llamprea de riu (Lampetra fluviatilis) ateny uns 30-35 cm; en les novelles les aletes dorsals són separades, i en les adultes arriben a tocar-se. El dors és d’un blau verdós fosc, els flancs són argentats i brillants i el ventre és blanquinós. És migrant anàdroma. Habita sobretot a França, Alemanya, les illes Britàniques i Suècia. Al Danubi hi ha tres espècies de llamprees que habiten sempre a les aigües dolces: la llamprea del Danubi (Eudontomyzon danfordi), la llamprea ucraïnesa (Eudontomyzon mariae) i la llamprea de Vladykov (Eudontomyzon vladykovi). La llamprea de rierol (Lampetra planeri, Lampetra zanandreai) habita als rierols de muntanya.

Col·laboració: 
JDR
Llegir més...