Art musical conreat pels diferents pobles que formen part de l’Amèrica Llatina. Per a comprendre aquesta música cal tenir en compte les aportacions successives que han format el seu repertori, tant si es tracta de música tradicional com de música culta; la música aborigen precolombina: asteca, maia, txibtxa, quítxua, aimara, araucana, etc; la música que introduïren els descobridors i colonitzadors, en especial música religiosa i cançons i danses populars; l’element negre de les músiques anomenades música afrocubana i música afroamericana i la música brasilera, i finalment l’aportació europea posterior, que es concretà en la influència de la tonadilla i de la sarsuela hispàniques i, en especial, de l’òpera italiana. Més tard fou conegut el classicisme europeu. L’aparició dels joves estats independents afavorí, en ple Romanticisme, la desclosa del nacionalisme musical, que a l’Amèrica Llatina s’ha prolongat fins ben avançat el segle XX. La música contemporània té figures de talla internacional, com el brasiler Heitor Villa Lobos, el mexicà Carlos Chávez i els argentins Juan José Castro i Alberto Ginastera.
f
Música