Amb un contingut de zinc inferior al 36% el llautó forma una solució sòlida de substitució (estructura monofàsica) d’una gran ductilitat, emprada principalment en operacions de deformació, tant en fred com en calent. En augmentar el contingut de zinc apareix una segona fase, i l’aliatge perd ductilitat en fred, però guanya mecanitzabilitat, la qual pot ésser augmentada, a més a més, amb l’addició d’Al, Sn, Pb i Si. La ductilitat en fred és afavorida per l’addició de Ni, Mn i Fe. La resistència a la corrosió, especialment als àcids no oxidants i a les solucions salines, és molt elevada en el llautó amb menys d’un 15% de zinc. El llautó té nombroses aplicacions, entre les quals hom pot destacar la bijuteria i l’ornamentació (pel color i la brillantor), la fabricació de cartutxos i els instruments de música (per la seva ductilitat), els bescanviadors de calor (per la resistència a la corrosió) i les peces que exigeixen una elevada mecanitzabilitat, com ara peces de rellotgeria.
m
Tecnologia