L’aparició del llit depèn de les circumstàncies climàtiques i d’evolució de cada societat; així, mentre pobles primitius el desconeixen, a Mesopotàmia i a Egipte aparegué un tipus de llit molt simple, de fusta, decorat amb vorí i bronze i amb petges com potes d’animal. A Creta, Grècia i Roma, el llit era molt semblant, amb petges en forma de columna. A l’alta edat mitjana era en forma d’armari; el llit gòtic tenia un elevat baldaquí, que sostenia pesants cortinatges, i petges de fusta esculpida. Al Renaixement, tenia la mateixa forma, però variaren els treballs decoratius de la fusta. Al s XVII, el llit, seguint les mateixes línies, era de grans dimensions i de gran aparat. Al s XVIII se simplificà, tingué menors dimensions i presentà formes d’imitació oriental o clàssica; els llits imperi seguien línies clàssiques i egípcies. Al s XIX el llit tenia forma de gòndola, i alguns són neogòtics; finalment, el Modernisme donà formes originals a aquest moble. Des del 1920 el llit adoptà formes racionalistes i simples, fins a arribar al llit plegable i a la desaparició d’aquest moble com a ornament sumptuós. Als Països Catalans, són característics els llits de fusta pintada del s XVIII, anomenats llits d’Olot.
m
Tecnologia
Antic llit olotí de la família del Puget del mas i el Corriol (Rupit-Pruit)
© Fototeca.cat